NOTÍCIESMAPA WEBCONTACTAR
Català l English l Castellano l EL CENTRERECERCA i DESENVOLUPAMENTSERVEISAGENDAENLLAÇOS

NOTÍCIES
setembre / 2010
dldtdcdjdvdsdg
303112345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930123
45678910
NOTÍCIES
DILLUNS, 1 DE MARÇ DE 2010
Un estudi dona noves claus per reduir els contaminants estrogènics dels ambients aquàtics
La tecnologia ambiental anomenada bioremediació podria ser una alternativa per disminuir les concentracions de nonilfenol, un compost estrogènic present en alguns ambients aquàtics de Catalunya. Aquests compostos actuen sobre els animals i en el sistema endocrí humà alterant les seves funcions reproductives.

El centres TNO/Deltares Research Institute i la Wageningen University (Holanda), conjuntament amb el Dr. Marc Viñas, investigador del GIRO Centre Tecnològic, centre consorciat amb l’IRTA i vinculat a la UPC, han desenvolupat estudis de biodegradabilitat  de nonilfenol, un contaminant estrogènic que es troba acumulat en determinats sediments d’alguns dels nostres rius. Aquest compost tòxic, un cop  dissolt a la fase aquosa, pot ser perjudicial per la salut dels peixos i fins i tot de l’ésser humà.

Els resultats d’aquest estudi, publicats a la revista Applied Microbiology and Biotechnology (doi 10.1007/s00253-009-2394-9), han demostrat que el nonilfenol es pot degradar en presència d’oxigen gràcies a l’acció de microorganismes que habiten de forma natural en aquests ambients aquàtics. D’altra banda, la investigació ha observat que durant degradació, es formen uns compostos secundaris anomenats nitrononilfenols, amb una menor toxicitat, i que també s’acaben degradant. 

Els resultats podrien ser adaptats per a futures accions de bioremediació en emplaçaments contaminats per nonilfenol. La bioremediació és una tecnologia ambiental que es basa en aprofitar les capacitats metabòliques dels microorganismes per degradar o transformar els contaminants químics presents en diferents ambients en productes més innocus.

Durant l’estudi de biodegradabilitat es va fer un seguiment multidisciplinar: biodegradació de nonilfenols, formació de metabòlits parcials i evolució de la diversitat de les poblacions microbianes associades al procés de biodegradació. Els resultats conclouen que el nonilfenol és biodegradable en presència d’oxigen, i que aquesta eliminació va lligada a una primera acumulació d’un metabòlit majoritari, el nitrononifenol, per acció de l’activitat  de microorganismes nitrificants (Nitrosomonas sp.). A més, els estudis d’ecologia microbiana molecular han detectat  seqüències de bacteris lligats a la degradació de fenols, que podrien ser també els principals responsables de la degradació del nonilfenol. 

Origen del nonilfenol

Durant el procés de depuració de les aigües residuals que es duu a terme a les plantes de tractament (EDARS), es produeixen una sèrie de reaccions que donen lloc a l’aparició de compostos tòxics com el nonilfenol. En aquest cas el nonilfenol prové dels NPEO, uns compostos presents en els detergents d’ús domèstic i industrial. L'ús del NPEO s'està restringint progressivament en alguns països, però encara s'utilitza molt en la indústria per la seva eficàcia per eliminar greix. A Europa està prohibit l'ús dels surfactants aniònics a nivell domèstic, inclòs el NPEO.


A dia d’avui aquests compostos no arriben a ser eliminats i això fa que acabin abocant-se al rius.  A Catalunya, diferents estudis han determinat que rius com el del Llobregat o la riera de Rubí tenen altes concentracions de nonilfenol i que aquest s’acumula a l’ecosistema. 


Els contaminants estrogènics interfereixen amb el sistema endocrí dels éssers vius, inclòs l’ésser humà. Un dels efectes visibles dels estrògens s'han observat a la fauna marina (feminització de peixos i d'invertebrats).). Així doncs, la investigació per trobar estratègies d’eliminació d’aquests agents tòxics i dels seus metabòlits secundaris, com pot ser la bioremediació, és fonamental.


--> Veure la referència completa de l'article: http://www.giroct.net/Recerca/Publicacio.aspx?Id=45&App=Per&PerId=11

--> DOI: http://dx.doi.org/10.1007/s00253-009-2394-9



Tornar a l'índex de notícies